Montmartre, París

És aquí on el temps s’atura, a Montmartre, just davant del Sagrat Cor. Si passes per allà i se t’acudeix endinsar-te en la multitud de turistes que reposen assentats a les seves llargues escales, per alguna misteriosa raó les busques del rellotge deixen de moure’s, i el món deixa de fer tic-tac. I no sé per què.

Aquella tarda vam decidir seure una estona a observar París, prop d’uns músics de carrer. I la tarda es va convertir en nit amb el què dura un Stand by me. Les hores que van quedar allà enmig no han arribat a existir mai. De cop, els turistes s’havien convertit en joves francesos carregats d’alcohol, i els musics s’havien diluït entre la gentada. Només nosaltres seguíem immòbils, mirant l'horitzó que s'amaga al final de la ciutat.